HISTÒRIA

ESGLÉSIA PARROQUIAL DEDICADA A SANT QUIRZE I SANTA JULITA

Foto de primers del s.XX  de l'església parroquial de Sant Quirze de Besora

Descripció

Edifici d'una sola nau amb corredors laterals i capelles. Amb planta de creu i absis quadrat, presenta el campanar integrat a la planta. És de planta quadrada i es troba a l'extrem sud-oest. La coberta és a doble vessant i, des de la darrera reforma, d'uralita. L'accés al temple es fa des del costat sud, on hi ha un porxo precedit d'una escalinata. Al seu interior, els corredors laterals són aprofitats per a col·locar-hi les diverses capelles, entre les que destaca la dedicada a Sant Sebastià, als murs de la qual hi podem veure una carda, símbol del Gremi de Paraires i Teixidors que tanta importància tingué a la vila durant els segles XVII i XVIII. 

Notícies històriques

Fou construïda vers 1771, en substitució d'una església romànica dedicada a Sant Quirze i Santa Julita. Per bé que és d'un estil barroc-neoclassicista poc definit, l'església comptava amb un retaule barroc de grans proporcions, que va ser destruït durant la Guerra Civil. Anteriorment fou objecte de saqueig durant la darrera Carlinada (1873), per la facció liberal. El 1979 va ser objecte d'una restauració consistent en l'emblanquinada dels murs, de tal manera que sols al presbiteri es poden veure les pintures barroques. Amb anterioritat a aquest data, hom restaurà la teulada tot cobrint-la d'uralita. 

Font: Pat.Mapa

El poble de Sant Quirze de Besora (587 m) es formà a l’esquerra del Ter, en una petita terrassa on des d’abans del 887 s’aixecava una església dedicada a sant Quirze, que, amb la veïna de Santa Maria de Besora, fou donada el mateix 887 i confirmada el 898 al monestir de Sant Joan de les Abadesses pel comte Guifre el Pelós. Aquesta església fou assignada, quan se n'expulsaren les monges, a l’ofici de la cambreria de la canònica que s’establí al monestir, que cobrava la major part dels delmes i les primícies i presentava els sacerdots o rectors als quals el bisbe de Vic conferia la cura d’ànimes.

L’església parroquial actual fou bastida vers el 1771, dins el corrent barroc neoclassicista. Té una gran nau, amb capelles i corredors laterals, i un campanar de torre quadrada. L’havien precedida una església consagrada el 898 i una altra al principi del segle XI, aquesta tenia l’altar principal dedicat a sant Quirze i santa Julita i dos altars secundaris, segurament en absidioles, dedicats a Santa Maria i sant Joan. A la darrera guerra Carlina (1873) l’església fou saquejada pels liberals, que l’any anterior havien lliurat una forta batalla a Sant Quirze per expulsar-ne els carlins que dominaven la població.

Font: Enciclopèdia Catalana

Acta de consagració de l'església

In nomine Domini Dei summi ac Regis aeterni, seu sub anno Incarnationis Dominicae D.CCC.XC.VIII, veniens eximius vir Gotmarus exiguus venerabilis sedis Ausonensis ecclesiae episcopus ad consecrandam ecclesiam Dei quae sita est in terminis Kastri de Bisaura in honorem beati Quirici martyris, quam Emmon abbatissa erexitin culmine Deo favente, propter cuius flagitationem praedictus episcopus ad dedicandam usque pervenit...

Abadessa Emma de Barcelona

consecravit ecclesiam et tradidit ibidem decimas et primitias huic ecclesiae pertinentes, id est, de Cumbis et de Colle de Portadela usque ad torrentem de seya lobs, et de Crivelers usque ad parroquiam sancti Petri de Plano et Sancti Petri de Podio usque ad Sanctum Petrum de Saura... Enimvero Emmon abbatissa trado ad dedicationem ecclesiae praedictae vestimenta ecclesiastica, id est, Kasulla, stola, succinta et manipulum, missale, lectionarium propter remedium animae meae et necessitate huius ecclesiae compulsa et etiam omnem apprisionem quam Wifredus comes pater meus dedit mihi titulo dotis et habet fines ad orientem de Gradu de Foradada usque seya lobs et quidquid habemus apud. Crivelers usque sancti Petri de Plano et sancti Petri de Podio et usque ad sanctum Petrum de Saura. Totum istud inter praedictos terminos expressum concedimus ad praedictam dedicandam ecclesiam propter remedium animae nostrae seu parentum nostrorum, scilicet praesentium ac futurorum nostrorum ad ecclesiam sancti Quirici seu sacerdotes qui modo ibidem Deo militare noscuntur del deinceps Deo favente servituri erunt.... Facta dote vel donatione beati Quirici martyris XVI Kalendas Julias anno I.º regnante Karulo rege. Gotmarus episcopus. Emma Abbatissa qui hanc dotem feci et subscripsi. Envila presbiter. Teudoricus subdiaconus. Quiricus. Miró. Centildes. Eldesindus... Signum, Desiderius. Signum, Suniefredus. Signum, Eldalecus, archidiaconus. Gentiles presbyter hanc dotem scripsi et subscripsi dïe ut- supraque anno".

Que es podria traduir, segons Amadeu Colom, per:

"En nom de Déu Senyor suprem i Rei etern, a l'any 898 de l'Encarnació de nostre Senyor,
l'eximi i venerable Gotmar, el petit, Bisbe de la Seu i Església d'Ausona, va venir, a petició de l'Abadessa Emma, a consagrar l'església de Déu, situada dins el terme del Castell de Besora que Emma, ajudant Déu, va aixecar a un turó a honor de Sant Quirze màrtir. I, reconeixent la seva utilitat, li va donar els delmes i primícies pertinents a aquesta

Comtessa Ermessenda de Carcassona

església, ço és, de Les Comes i collet de La Portella fins al torrent de troba llops, i de Crivillers fins a la parròquia de Sant Pere al Pla i la de Sant Pere el Puig fins a Sant Pere de Sora. I jo Emma Abadessa faig donació a la dita església de Sant Quirze màrtir, amb motiu de la seva dedicació dels ornaments eclesiàstics següents: Casulla, estola, cenyidor i manipla, missal i leccionari, per a remei de la meva ànima i de les necessitats d'aquesta església. I, de més, li dono tota la propietat que Wifret comte pare meu em va lliurar com a dot i té per terme a orient des del Grau de la Foradada fins al Torrent de troba llops, i tot el que tenim a Crivillers fins a Sant Pere el Pla i a S. Pere el Puig i fins a Sant Pere de Sora. Atorguem tot això contingut dins els termes ja definits a la susdita església que va ser consagrada per a bé de la nostra ànima i dels nostres pares, com dels nostres presents i futurs pertinents a l'església de Sant Quirze o als sacerdots que ara hi serveixen Déu o que, amb la Seva ajuda, l'hi serviran després... Aquesta dot o donació de Sant Quirze màrtir ha sigut feta el 16 de juny de l'any primer del regnat del rei Carles. Signen....".
Els fets passen el dia 16 de juny del 898. Entre els signants hi ha Emma, Gotmar, Vila (un presbíter), el sotsdiaca Teodoric, un Quirze (que no sabem qui és), i el notari-sacerdot Gentiles que podria ser molt bé el primer rector de Sant Quirze, tot i que, com ja s'esmenta en el text, ja hi havia alguns sacerdots en el terme de Besora.
D'aquest document, en va trobar recentment una altra còpia a l'arxiu del castell de Montesquiu l'historiador Ramon Espadaler, i tan ell, com mossèn Antoni Pladevall, tendeixen a donar per definitiva la data del 898. Sobre aquest punt hi havia alguna discrepància perquè una notícia que dóna F. Montsalvatge indicava l'any 897.

Text extret del web de l'Ajuntament de Sant Quirze.